Actualitat

Les Neosuposicions

Com s'ha comentat abans l'actual teoria sintètica de l’evolució (Neodarwinisme) sorgeix a finals del segle XIX com a apogeu  de la teoria evolucionista, per tant consisteix bàsicament en el mateix, però  alguns dels seus principis van variar després de la unificació amb la genètica i altres (paleontologia, etc.) :

-La unitat evolutiva és la població, no l'individu.

-Les condicions ambientals afavoreixen la reproducció dels individus millor adaptats a aquestes condicions i un conjunt d’al·lels es van perfilant com el conjunt dominant.

-L'evolució es produeix per un canvi gradual i molt lent.

Aquesta teoria ja ha passat a ser un fet científic, com per exemple la gravetat. L’evolució no es posa en dubte, però no està del tot concretat el seu funcionament. Actualment molts científics tenen les seves suposicions, això sí, sempre comptant amb la teoria com a base.

La primera proposta surt l’any 1968, el Neutralisme. Va ser proposada per un genetista japonès, Motoo Kimura. S'aparta del Darwinisme en el sentit que no considera la selecció natural com a motor principal de l'evolució i està basada en dos principis:

-Alguns canvis que ocorren en l'ADN són neutres a la selecció natural, és a dir, els canvis que es produeixen no tenen cap efecte sobre la funció de les molècules.

-L'atzar és el que determina les variacions, és a dir, si la majoria de les variacions són neutres el fet que es mantinguin o no generació rere generació és una qüestió d'atzar.

  Motoo Kimura

Seguidament després del Neutralisme sorgeix una proposta nova, el Saltacionisme (Equilibri puntuat). El Saltacionisme surt l’any 1972, proposada per Niles Eldredge i Stephen J. Gould, creant un nou debat: ¿Poden els mecanismes microevolutius explicar la macroevolució? ¿L’evolució és un procés gradual o es produeix de  forma interrompuda? La diferència amb el Neodarwinisme és que defensen que l'evolució no es desenvolupa de manera lineal, sinó en mosaic.  

Aquesta teoria es basa en que l'evolució morfològica té lloc a salts bruscos. També manifesten que si l'evolució fos lineal, com diuen els darwinistes, hi hauria un munt de formes intermèdies entre un ancestre i la nova espècie però en el registre fòssil es troben sempre animals que romanen estables durant molts milers d'anys per desaparèixer o transformar-se de forma molt brusca. 

                                           

Comparació del Neodarwinisme i l'equilibri puntuat

Finalment l’ultima proposta i la més actual és la del Gen egoista: És una obra divulgativa sobre la teoria de l'evolució, escrita per Richard Dawkins l’any 1976.  En ella s'interpreta l'evolució de les espècies des del punt de vista del gen en lloc de l'individu, alhora posant en evidència la falsedat dels arguments de la teoria de selecció de grups. Segons la teoria el gen és la unitat evolutiva fonamental. Mitjançant aquesta idea es pretenia posar fi a algunes confusions creades per explicar determinades característiques físiques o conductuals dels éssers vius.

Richard Dawkins